Dimarts passat, 20 d'octubre, el mecànic ens va confirmar que el panell de control del motor era defectuós. De fet, es va esplaiar força amb tots els problemes que estava tenint amb aquests nous panells de control que estava usant Solé Diesel darrerament. Tenen una placa que serveix per a desconnectar el motor d'arrancada quan el motor principal està engegat. És un bon sistema de seguretat per a evitar cremar el motor d'arrancada. Sempre que no li digui al sistema que el motor principal està engegat quan no ho està. Llavors és una putada, perquè no hi ha manera d'arrencar el motor.
Així doncs, calia canviar el panell de control. Era dimarts a la tarda i els de Solé Diesel ja no eren a les oficines. Horari intensiu de matí per tema de Covid. Havíem d'esperar a demanar la peça l'endemà matí. El mecànic em va dir que si ell no m'havia telefonat a les 10 del matí, ho fes jo. I així ho vaig haver de fer, però no responia. Ja comencem, pensava. Hi vaig tornar i em va respondre la seva dona. El mecànic havia hagut d'anar a l'hospital d'urgència. Em va saber molt greu i li vaig desitjar que es millorés, però quin gerro d'aigua freda de nou!
No vam tenir més remei que telefonar a Solé Diesel i demanar que ens ho solucionessin. Sortosament, el mecànic, quan ens va estar explicant el que passava el dia abans, va telefonar al mòbil del cap de recanvis de Solé i li va explicar el que hi havia. Em va anar molt bé quan jo hi vaig parlar. I haig de dir que es van espavilar per resoldre'ns el problema com més aviat millor. És el que tenen les garanties i el risc en què ens posàvem si el motor no arrencava estant al mig del mar.
Aquest mateix dimecres van enviar les peces a un nou servei oficial Solé de Sant Carles de la Ràpita, que les van rebre l'endemà dijous. Desgraciadament, però, no van poder venir a fer el canvi fins a l'endemà, ahir divendres al matí. El canvi, però, va ser molt ràpid i a dos quarts de deu del matí ja estava fet. A les onze ja estàvem a punt de marxa. Vam pagar la setmana extra d'amarratge a port i vam omplir el dipòsit de gasoil. Vam descobrir que el tap del gasoil estava malmès i vam posar-hi el de l'aigua, i a l'entrada del dipòsit d'aigua vam posar-hi un dull (un tap per a tapar vies d'aigua) i un mitjó. Sí, molt poc professional, però ens permetia marxar, finalment, de l'Hospitalet. I així ho vam fer!!
Quan érem a una milla del port en direcció nord, el motor va començar a fallar. Baixaven les revolucions i tornaven a pujar, com quan al cotxe se li està acabant la gasolina. Però nosaltres l'havíem acabat d'omplir amb 136 litres de gasoil. Vaig pensar que era aigua dins el gasoil, donat l'estat en què havíem trobat el tap. Així que vam haver de girar cua i tornar a l'Hospitalet, perquè no veia que arribéssim a cap altre port. De fet, al cap de pocs minuts de fer el ronso, el motor finalment es va parar. I hi havia molt poc vent. En tot cas, no podíem entrar a vela a port, així que vam cridar per ràdio que ens vinguessin a remolcar. I ja tornem a ser a l'amarratge de trànsit de l'Hospitalet.
El mariner que ens va remolcar ens va donar un parell de telèfons de mecànics. Sortosament, un va poder venir en deu minuts i donar-hi un cop d'ull. Hi havia aigua al filtre del gasoil, però no tant com perquè això fos el problema. Ens va recomanar telefonar a Solé, donat que el motor estava en garantia i que no sabia exactament quin era el problema, que podien ser moltes coses. I així ho vam fer. De fet, vaig telefonar als mateixos mecànics de Sant Carles de la Ràpita que van respondre amb molta rapidesa. Abans de les quatre de la tarda tornàvem a tenir la visita d'un dels seus mecànics. Va desmuntar el filtre del gasoil i sí, hi havia una mica d'aigua, però el problema era la porqueria que hi havia dins del dipòsit del gasoil, que fins i tot estava embussant el tub d'entrada de gasoil al filtre. Ens va preguntar si no el va netejar el mecànic que ens va instal·lar el motor nou, que és el procediment habitual. Una nova decepció amb el mecànic de València.
Fet el diagnòstic, no ens quedava res més que decidir el proper pas. I sortir a navegar amb el risc que el motor es torni a parar no era una opció. Ells ens podien netejar el dipòsit, pagant, és clar, que això no entrava en la garantia, però fins dilluns no s'hi podrien posar. I aquí estem, veien sortir el sol de nou a l'Hospitalet. Ja veurem què fem per celebrar l'aniversari de la Gemma. Sortir a dinar al restaurant ja sabem que no serà.
Afegeix un comentari