Fa dos dies vam començar aquesta aventura de pujar l'Alcedo a Badalona des de Dènia. Dilluns agafàvem un tren per baixar a València i d'allà amb autobús fins a Dènia, on vam arribar pels volts de les quatre de la tarda. Plens d'il·lusió vam agafar el taxi que ens duria fins al Club Nàutic Dènia i al nostre Alcedo, un North Wind 35, 10,6 metres d'eslora i 3,58 de mànega. És un vaixell del 1987, fet a l'antiga, però no tant. Vull dir que és de fibra de vidre, no de fusta. Per ser de fusta encara hauria de ser més antic. Però pel que ens ha estat dient molta gent i hem anat també aprenent durant tot el temps de recerca del vaixell, és prou antic perquè hi hagi una diferència important respecte els vaixells fabricats més tard.
Els vaixells més nous (l'any concret sembla que depèn de les crisis que van afectar els diferents països dels constructors de vaixells a partir dels 1990) estan fabricats amb uns paràmetres diferents, per abaratir costos i per fer-los més ràpids. Això ha fet que aquests vaixells més nous siguin més lleugers (un veler de 35 peus modern pot pesar uns 4000 quilos mentre que el nostre en pesa 6000). I aquesta lleugeresa l'aconsegueixen a còpia de fer un casc més prim. Segons m'ha comentat el mecànic que ens ha visitat avui, el casc dels vaixells nous és d'uns 5 mil·límetres de gruix. El nostre és d'un mínim de 20, tal com vaig poder comprovar quan el vam treure de l'aigua per inspeccionar-lo i canviar-li la sonda. Això fa que l'Alcedo sigui un vaixell més segur i de navegació més còmoda. N'estem molt contents.
I amb aquesta il·lusió ens vam disposar a prendre possessió del vaixell i connectar el cable que li dóna electricitat del moll. Sorpresa, no funcionava. No teníem llum. La broma ens va costar dues o tres hores de resoldre perquè no teníem tester ni al port tenien un cable per deixar-nos. Finalment ens vam comprar un tester per saber on era el problema exactament: el cable era molt vell i fallava segons la forma que prenia. Cable nou, col·locar-hi els endolls del vell i en marxa. Tot i que se'ns en va anar tot el temps que teníem per fer altres comprovacions d'un vaixell que no coneixíem i que l'endemà havíem de començar a portar a Badalona en una travessia per etapes d'una setmana aproximadament. I això no va ajudar a evitar el desastre de l'endemà.
A [l'entrada de bitàcola del primer dia de navegació](https://nautica.garrigos.cat/logbook/denia-valencia) hi trobareu els detalls més tècnics de com va anar el dia. Aquí us explicaré com va acabar: sense motor.
Malgrat que a l'inici del primer dia de navegació d'ahir dimarts vaig fer diverses comprovacions del motor, entre elles la del nivell de l'oli, vam arribar al club Nàutic de València amb un motor sense oli, que era tot a la sentina del vaixell. Un cop amarrat, se'm va acudir de comprovar-la, perquè m'havia fixat que la bomba que la buida havia estat funcionant durant tot el dia (aquest vaixell té un premsaestopa humit, normal en un vaixell d'aquesta edat). Ja l'havia comprovat a mig camí i volia veure com estava al final del dia: l'aigua era negra! Vaig obrir la caixa del motor i efectivament hi havia tot l'oli per terra i el motor molt calent. Encara ara no tenim clar si el motor se'ns va queixar o no. En teoria té un termòmetre, un pilot per la pressió de l'oli i una alarma sonora per avisar si es queda sense oli. No recordem haver vist ni sentit res estrany fora d'algun moment que vam relacionar-lo amb la ràdio (que estàs obligat a tenir encesa i que durant tot el camí va estar molt agitada).
En qualsevol cas, era evident que avui no podíem marxar sense la revisió d'un mecànic. Vam estar preguntant pel port i buscant per internet. Finalment vam trobar el mecànic oficial del Solé Diesel que tenim (l'original del 1987) que ens va dir que no podria passar fins demà al matí per mirar-s'ho. Però ha pogut passar aquesta tarda. I el diagnòstic ha estat clar i contundent: mort sobtada per envelliment. El tractament també és clar: un motor nou. Que serà Solé, esclar. Un motor català senzill, però sòlid i més fàcil de mantenir que els més moderns. Tornem al "fet com abans" millor.
I aquí estem, fent nit al vaixell al port del Club Nàutic de València, tot esperant la confirmació de demà que hi ha un motor en estoc per nosaltres i del calendari de les tres setmanes vinents, temps que ens han donat per fer el canvi de motor. Un contratemps, esclar, però acabarem tenint un vaixell molt sòlid (i en un estat general molt bo) amb un motor nou. L'hem revalorat el primer dia. Veurem com continua l'aventura.
Afegeix un comentari