Els darrers dies fondejant a Sa Calobra en Robert i jo vàrem estar recordant els nostres amics navegants Hans i Heidi. Després de trobar-nos a L’Hospitalet de l’Infant vàrem seguir en contacte, alguns emails per intercanviar fotos i whatsapp per explicar-nos els plans de navegació per a l’estiu.
Pensàvem en ells perquè ens havien dit feia setmanes que estaven a València i es preparaven per travessar a Eivissa amb la intenció d’estar-se a les illes tot l’estiu, com nosaltres.
Ves per on ells devien pensar el mateix perquè en Robert va rebre un whats d’en Hans dient que havien fet reserva d’amarratge a port de Sóller per dues nits els dies vinents i, meravellosa casualitat, eren els mateixos dies que nosaltres també teníem reservats.
Quin retrobament tan càlid i afectuós! Són tan bona gent, ens hem alegrat sincerament de tornar-nos a veure.
Hem estat junts gran part dels dos dies, compartint sopars i visita a Sóller.
Hem fet el viatge amb el tramvia de fusta que fa el recorregut des de fa més de cent anys i hem passejat pels carrers de Sóller, els hem pogut ensenyar (i tastar) l'ensaïmada, i al vespre (per sorpresa i ja a l’Alcedo) els hem convidat a sopar la sobrassada de porc negre amb formatge de cabra, acompanyats amb galetes d’Inca. En Hans i la Heidi han portat dues ampolles d’un excel·lent vi rosat de Sta. Maria del Camí que havien comprat.
En Hans ha tingut una vida plena de viatges i experiències interessant, i és un bon conversador: m’agrada escoltar-lo, sempre aprenc amb ell (i practico el meu anglès).
Per en Robert és un d’aquells amics als quals consultes els dubtes, comentes què vols instal·lar i com ho faries, debatent pros i contres de cada opció. S’assemblen tant! 😉
Ells han continuat viatge cap al nord a Sa Calobra i Pollença, i nosaltres cap al sud a cala Foradada i Andratx: ja esperem amb delit el moment que ens retrobarem de nou a l’altra banda de l’illa, o potser Menorca ... you never know.
Afegiu un comentari