El nostre dia a dia (II): navegant.

Quan el vent i la mar es posen d'acord i ens permeten gaudir de la navegació és ... magnífic.

El dia anterior planifiquem amb cura la navegació. Mirem la previsió meteorològica per conèixer l'estat de la mar, l'evolució del vent i els núvols. Mirem a les cartes nàutiques i els derroters el punt de partida, l'objectiu d'arribada i els accidents geogràfics i si hi ha àrees restringides o amb alertes als navegants. Calculem la distància a recórrer i el temps que ens caldrà per fer-la a la velocitat mitjana de l'Alcedo. Decidim l'hora de sortida i coordinem la logística dels preparatius.

No vol dir això que si les condicions no són perfectes no sortim a navegar, vol dir que per sortir a navegar i ser capaç de superar amb èxit les situacions que se'ns presentin cal estar preparats, tenir abans el màxim d'informació per anticipar els problemes i prendre les millors decisions i fins i tot entrenar les maniobres i la coordinació entre nosaltres dos.

Les navegacions d'aquests darrers dies entre Colònia Sant Jordi i Port d'Andratx, i d'Andratx a Sant Antoni de Portmany a Eivissa han estat així. Mireu més avall els vídeos que hem fet.

Llevar amarres

Preparar l'Alcedo per sortir és un protocol de tasques que tenim ben treballat. Ens assegurem d'estibar-ho i trincar-ho tot bé a l'interior i a l'exterior retirem les fundes de la bitàcola i els gigres i preparem la vela, endrecem les drisses, recollim el fil elèctric i la passarel·la, engeguem els instruments de navegació  i escalfem el motor. Ens deixem preparada i a mà la roba d'abrigar, gorres, guants i jaquetes per si ens cal i també les cartes nàutiques, binocles i càmeres.

Sempre alerta

Un cop en marxa seguim el rumb que ens hem traçat abans a la carta i ens repartim les feines: un al timó, l'altre a la vela.

Sempre, sempre guaitant el mar. 

Alerta pels altres vaixells, preveient les derrotes d'uns i altres, perquè els rumbs no interfereixin i que en cas que així sigui respectar les normes (RIPA) de preferència de pas. 

Alerta per possibles elements estranys que poguéssim topar i causar danys al casc, la pala del timó o l'hèlix. Això és més freqüent del que pot semblar, en la navegació de Mataró a Cala Ratjada vàrem albirar a temps un tronc surant que ens hauria pogut fer molt mal, i en una altra ocasió, navegant a vela, vàrem enredar unes xarxes de pesca a la deriva a la pala del timó que vàrem recollir amb la gafa fàcilment perquè ens vàrem adonar de seguida. Si haguéssim anat a motor i la xarxa s'hagués enredat a l'hèlix el problema podria haver estat molt greu.

Alerta per no perdre l'oportunitat de veure en llibertat els animals marins: en aquesta travessa vàrem trobar dues ratjades, molts peixos voladors, a més d'ocells no per habituals menys interessants.

Les guàrdies i el descans

Quan la travessa és llarga com aquesta que han estat 12 hores, i probablement ens hem llevat d'hora per sortir a punta de sol, preveiem també estones de descans.

Coneixent el que podem esperar del vent i la mar per les prediccions meteorològiques aprofitem per descansar quan el temps és tranquil i un sól pot quedar al timó i a la vigilància. Cal dir que per això el pilot automàtic és una gran ajuda, i els instruments de navegació que poden alertar de la distància, rumb, velocitat d'altres embarcacions i calcular si pot haver-hi col·lisió o no, també.

Aquesta vegada sabíem que les primeres 6 hores serien més tranquil·les que la segona part de la navegació: així doncs, tots dos, vàrem descansar estirats als seients de la banyera, per torns, mentre l'altre vigilava el mar ajudat pel pilot automàtic, i d'aquesta manera arribar més forts i preparats quan el vent i la mar requerissin més esforç.

Els àpats

Per menjar i beure també hem d'aprofitar les estones de més calma, però fins i tot així preparem menjar breu i ràpid en envasos (tipus tupperware) que si fos necessari puguem tancar i deixar de banda fàcilment.

Sent l'estiu venen de gust coses més lleugeres, i per això preparem amanides variades i sandvitxos, fruita, ganyips i galetes. Mengem poc i més sovint, de manera que també ajuda a passar l'estona. 

La cuina de l'Alcedo està preparada per fer anar els fogons de gas en moviment amb un sistema basculant i unes subjeccions per les paelles, cassoles o pots. Es pot cuinar perfectament, però no ho hem fet mai mentre naveguem: màxim que fem és preparar cafè, escalfar aigua per una infusió o un brou. Les nostres travesses al Mediterrani no són tan llargues, encara.

Amarrar

El moment d'amarrar és un dels moments més crítics. 

Maniobrar un vaixell dins d'un port, a motor, en espai reduït, requereix habilitat i coneixement de la mateixa embarcació i les seves reaccions als comandaments del motor i el treball de l'hèlix. Si les condicions de vent són adverses la cosa es pot complicar molt. En aquesta operació l'ajuda del personal de port, els mariners, és molt valuosa.

Fa pocs dies a Colònia Sant Jordi, el mariner estava sol, no va venir a ajudar, i ens vàrem trobar amarrant sols amb un vent lateral d'11 nusos: ens en vàrem sortir molt bé (jo tinc traça a caçar les amarres al norai del pantalà i fermar ràpidament a la cornamusa de popa, i en Robert és un mestre de les maniobres al motor i controlar les reaccions de l'Alcedo; per no dir que és una d'aquelles maniobres que practiquem quan ens abarloem a les benzineres), però seria molt fàcil que el vent lateral et guanyi i trobar-te amb l'embarcació entravessada o anar a parar a sobre d'un altre vaixell si es perd el control.

Quan tot acaba, quan ja hem amarrat, ens omple una sensació de satisfacció, quedem somrients i ens felicitem: un altre amarratge d'èxit.

Postdata

Escric aquest article després de dinar, amarrats al port de Sant Antoni de Portmany a Eivissa on vàrem arribar ahir a les 6 de la tarda; en Robert està mirant les previsions de temps pels dies vinents. Venen dies de molt vent i molta mar que farà difícil gaudir de banyar-se a les cales (una parella d'alemanys que han arribat fa poc i han amarrat al nostre costat ens ha explicat que estaven a les platges amb vent de 20 nusos mentre a alta mar, arribant des de santa Eulàlia, estava més calmat). Reunida tota la informació i debatut el tema hem decidit que el millor és marxar de tornada cap a Mallorca, a Andratx, aquesta mateixa mitjanit perquè després els vents empitjoren i no ens preveu que amainin abans d'una setmana (si és que una previsió a una setmana vista és prou fiable). Així doncs, vaig a fer els preparatius per la navegació de demà: ja sabeu, la logística.