Escollir el mal menor

Haureu vist una gran pel·lícula de navegació, de vaixells i mariners, Master and Commander, oi?

Potser recordareu una escena del sopar a la cambra del capità, quan Jack Aubrey, anomenat l'afortunat, i els seus oficials fan broma i prenen el pèl al metge i naturalista Stephen Maturin. Li proposen que jugui a escollir quin dels cucs que es troben en un plat amb unes llesques de pa arribarà abans a l'aliment. El científic raona perquè tria el més gros argumentant que la seva mida li proporciona un avantatge ... Rient l'interromp el capità: "s'equivoca senyor Maturin, un bon mariner sempre tria l'ani-mal menor!!! L'Ani-mal menor!!!" 

La versió original en anglès diu "the lesser of two weevils" fent un joc de paraules (de difícil traducció) entre weevil (cuc) i evil (mal), que en anglès es pronuncien molt semblant.

Fins que no vaig acumular milles i experiència de navegació (i vaig veure la pel·lícula unes quantes vegades), no vaig entendre la broma. Com en Maturin. 

Triar el mal menor

Ja sabeu que recollim tota la informació disponible abans de planificar una navegació. Bé, doncs molt sovint prenem la decisió final segons la teoria del mal menor. Vàrem decidir, per exemple, marxar d'Eivissa immediatament, llevant amarres de port a la mitjanit i entomant dotze hores de dura navegació fins a Andratx, perquè esperar a port prometia unes condicions encara pitjors, com després es va confirmar.  

Ras i curt, vol dir que ens trobem decidint fer el que cal fer que no és el mateix que el que volem fer. 

És una postura conservadora i molt prudent, és com nosaltres encarem les navegacions; però quan les decisions ens porten sempre, una vegada i una altra al mal menor i mai al que volem fer, acaba sent una mica decebedor. Enforteix el nostre esperit i el nostre caràcter, això sí: reclama paciència, bon humor, buscar el costat positiu i gaudir de les situacions tot el que es pugui. 

La teoria i els polítics

La doctrina del mal menor defineix com a moralment vàlid escollir l'opció que causa menys dany en una situació en la qual no es pot garantir l'opció idealment preferida, i hi ha obligació d'actuar. N'hi ha que defensen que el mal no té entitat pròpia, considerat com l'absència del bé, per tant, no pot ser graduat en menor o major, el mal és sempre el mal. Els filòsofs donen voltes a la idea des de l'antiga Grècia.

Els darrers mesos i dies, immersos en processos d'eleccions als nostres representants als Parlaments de Catalunya i Europa hem estirat la teoria del mal menor per escollir la papereta i dipositar-la a l'urna. Això no és nou, des dels primers comicis, un cop mort el dictador, que s'aplica. N'hi ha que n'han fet eslògan publicitari (recordeu el PSC "Si tu no hi vas, ells tornen") n'hi ha que voten "amb la pinça al nas" i els politòlegs, tertulians o entesos en la matèria fins i tot justifiquen el "vot útil". Ja n'hi ha prou.

Conclusió

En qualsevol situació aplicar el mal menor significa renunciar al que considerem millor. Renunciar, conformar-se, això mai està bé. Si estant a l'Alcedo puc fàcilment trobar la forma positiva de superar-ho, en el que fa a la política i el benestar del meu poble i el meu país, no. 

Cal desempallegar-se d'aquesta teoria del mal menor que justifica la inacció quan la lluita és difícil i dura i llarga. No ens hem de conformar amb res menys que el millor. 

Postdata: Escric aquest post des de Pollença on vàrem arribar ahir i ens quedarem fins dijous perquè venen dies de vent i de possibles pluges. No hem decidit cap a on navegarem després. Ja fa dues setmanes que vàrem sortir de Mataró. Hem navegat 407 milles nàutiques: hem fet una volta completa a l'illa de Mallorca i una fugaç incursió a Eivissa. Les condicions no ens han permès fondejar ni banyar-nos a les cales, encara. El tercer post sobre com és el nostre dia a dia explicant la vida fondejats en una cala haurà d'esperar.