Ens quedava pendent explicar com és el nostre dia a dia quan estem fondejats a les cales.
No ho hem pogut fer encara, el temps no ens ha permès passar la nit ancorats: massa vent i massa mar i massa pluja. Hem hagut de voltar de port en port, d'acord amb les previsions de temps per navegar les etapes d'un port a l'altre, complint les condicions de ports IB (els ports públics que gestiona el govern de les Illes Balears, més econòmics que les marines privades): màxim de 5 nits consecutives d'estada i un mínim de 6 nits entre dues estades.
Després de les nits de ventades a Sóller i les nits de pluja a Pollença, el dijous va arribar amb un cel clar i una mar en calma. Això ens va permetre anar a la cala del Pi de la Posada a fondejar i passar-hi el dia. Us expliquem el nostre dia a dia considerant que és el capítol II i mig.
Ancorar
Triem una cala que ens agradi per bonica i tranquil·la, però sobretot per arrecerada del vent i l'onada. Si és possible preferim sempre amarrar-nos a les boies: són més fiables perquè estan assegurades a un mort (un bloc de ciment submergit) i garanteixen no perjudicar la posidònia. Però en aquesta ocasió no hi havia les boies que sempre havíem trobat en aquesta cala (potser encara no han donat per començada la temporada?), així doncs hem hagut de buscar una clapa de sorra entre la posidònia, prou gran per acollir la nostra àncora i prou separada d'altres velers ancorats per respectar el radi de borneu i evitar col·lisions.
La maniobra d'ancorar la tenim ben assajada entre nosaltres dos, però sempre, com la d'amarrar al port, és delicada i demana precisió.
il dolce far niente
Un cop ancorats preparem l'Alcedo per passar el dia: si fa massa calor posem el tendal, si ens volem banyar preparem l'accés i l'escaleta, repartim matalassos, coixins i cadires. Ens deixem a la vora el llibre que estem llegint, la tovallola per eixugar-nos l'aigua, el refresc si tenim set, els ganyips si tenim gana ... I així passem el dia. Ara em banyo, ara prenc el sol, ara llegeixo una mica, ara miro què fan els altres vaixells, ara observo els peixets ... El que s'entén com il dolce far niente.
Però sempre alerta. No ens podem relaxar mai: cal vigilar si el vent augmenta, si cal tirar més cadena perquè ens aguanti; si el vent canvia de direcció, si gira massa i l'àncora es podria voltejar, que no es desenganxi i ens deixi a la deriva; que els altres vaixells no puguin tenir problemes que ens puguin causar problemes a nosaltres, que no s'hagin ancorat massa a prop, que no els falli l'àncora ... És ben bé que no ens podem relaxar mai.
Postdata: Aquests dies hem estat a Sóller i a Pollença; no podíem navegar, però hem aprofitat el temps per fer caminades i visites culturals a terra. Us deixem aquí els vídeos de les nostres aventures.
Afegeix un comentari