La paradoxa de la navegació astronòmica

Des que l'any passat vaig començar a estudiar per treure'm el títol de Capità de Iot, la navegació astronòmica, és a dir, la ciència de posicionar-se en el mar mitjançant l'observació dels astres amb un sextant i un cronòmetre, ha estat un tema que m'ha interessat molt. No només perquè me n'haig d'examinar, sinó per l'atractiu indubtable que té. Així i tot, la navegació astronòmica no té futur.

Ves per on, aquest primer paràgraf el vaig començar a escriure fa uns dies, tot just abans que se'ns presentés l'oportunitat de participar a l'Stella Oceani, una travessia de navegació astronòmica al voltant de les Illes Balears (en podeu veure un videoresum al nostre videoblog). Després d'aquesta fantàstica experiència, que esperem repetir l'any vinent, hauria de matisar la darrera frase del paràgraf anterior: la navegació astronòmica no té futur... en la navegació d'esbarjo quotidiana més enllà del pur romanticisme. Per diverses raons, al meu entendre: per una qüestió intrínseca a la mateixa navegació astronòmica, i les alternatives existents, i per la forma en com s'ensenya, i s'exigeix, en les titulacions nàutiques d'esbarjo. M'explico.

Al llarg de la història de la navegació (us recomano un llibre de'n Joaquim Pla i Bartrina "L'Evolució de la navegació clàssica en el transcurs dels temps", editat per la Facultat de Nàutica de Barcelona) hi ha hagut una gran quantitat d'innovacions en diversos camps que han anat fent avançar la navegació nàutica tal com la coneixem actualment. I cada una d'aquestes innovacions han anat tornant obsoletes les tecnologies prèvies, que han quedat en desús. Per exemple, quan van començar a aparèixer els aparells d'una reflexió per a observar els astres, com el quadrant de Davis, els aparells anteriors de mesura d'angles dels astres, com la ballesta o el quadrant, menys desenvolupats tècnicament, es van deixar d'usar. Com és lògic. I quan van aparèixer els aparells de doble reflexió, com l'octant i el sextant, es van deixar d'utilitzar els de reflexió simple. A ningú se li va ocórrer de dir: "Portem sempre un quadrant al vaixell per quan se'ns trenqui el sextant". No. El que feien era portar diversos sextants a bord. Talment com feien amb els cronòmetres, necessaris per al càlcul de la longitud, o els compassos (brúixoles), que en duien sempre més d'un i més de tres.

Perquè doncs, ara, quan es parla de l'ús del sextant i la navegació astronòmica, i se'n justifica la necessitat d'estudiar-los en l'obtenció dels títols nàutics d'esbarjo, es diu que l'electrònica pot fallar? Si et quedes sense bateria al vaixell (no és tan difícil que passi, fa poques setmanes li va passar a la Gemma en la seva pràctica a les Illes per a l'obtenció del títol del PEE) sempre ens queda el mòbil. De fet, al nostre vaixell hi tenim sempre, com a mínim, quatre aparells mòbils amb connexió GPS, independents dels aparells que depenen de la bateria de l'Alcedo. El que s'ha de fer, evidentment, és ser redundant, com amb qualsevol altre element important del vaixell, que sempre en portes un, o més, "de respecte", de recanvi.

Però hi ha una altra raó per la qual els estudis de navegació astronòmica, tal com es donen avui en dia per a l'obtenció del títol de Capità de Iot, haurien de desaparèixer: van en detriment d'altres matèries molt més rellevants, que es donen molt insuficientment, i de la mateixa raó de seguretat que s'esgrimeix per a fer estudis de navegació astronòmica. El que passa ara és que el 90% del temps de les classes teòriques de Capità de Iot se'n van amb la teòrica de la navegació astronòmica que, com hem quedat, té una utilitat, avui en dia, més que residual. El 10% restant queda per a l'anglès i la meteorologia, que això sí que és realment útil i necessari, i es dóna de forma molt deficient. És molt més valuós per a la seguretat del vaixell i dels seus tripulants saber interpretar mapes meteorològics, els núvols i les previsions meteorològiques. Molt més que saber posicionar-se amb un sextant, que no cal perquè qualsevol mòbil ens posiciona amb moltíssima més precisió. Per no dir res de l'anglès nàutic que cal aprendre's per poder-se comunicar eficientment per ràdio, un aparell que es fa servir cada dia que surts a navegar. Llavors, com s'entén, això?

Si de mi depengués, tots els estudis sobre navegació astronòmica que caldria fer en els cursos de navegació d'esbarjo se centrarien en qüestions purament teòriques (ara s'han de resoldre de forma pràctica exercicis matemàtics relativament complexos) i molt bàsiques. Ja n'hi ha, de recursos a internet i de llibrets, que donen aquest contingut bàsic. Fins i tot hi ha sistemes de càlcul de posició, mitjançant un sextant de plàstic i quatre pàgines de taules (no tot un Almanac nàutic), que es poden entendre i practicar amb no més de dues o tres hores de lectura (i sense l'ús d'una calculadora -que també pot quedar-se sense bateries!-, només amb sumes i restes). Suficient per tenir una visió general del problema.

Malgrat això, i aquí ve la paradoxa, la navegació astronòmica és tremendament encisadora, com hem pogut apreciar durant aquesta setmana de travessia de l'Stella Oceani, i permet navegar de forma més plena i conscient. La qual cosa també porta a una navegació, en el fons, més segura (sempre que portis el gps en marxa...!). I com que ens ha enganxat, esperem seguir practicant, no només la navegació astronòmica, sinó també la navegació per estima i la presa de demores (aquestes sí que es donen correctament en les matèries dels títols de Patró d'Embarcacions d'Esbarjo i de Patró de Iot).

Imatges:

1. Per Desconegut - http://www.er.uqam.ca/nobel/r14310/Ptolemy/Ziletti.html, Domini públic, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=16311978