Les millores per la temporada 2022

En aquest capítol hem afegit també un nou turmentí, una vela de proa petita per casos de molt de vent, i una àncora de capa (una àncora de roba en forma de paracaigudes per a frenar el vaixell si fa molt mal temps). Hem après a posar el vaixell al paire o a la capa. Encara no he tret l'aigua clara de com es diu correctament el terme en català perquè quan he preguntat m'han donat respostes diverses, com si fossin dues coses diferents. Els anglesos en diuen "heave to" de posar el vaixell amb la proa a uns 40 graus del vent, amb una vela de capa, o una combinació de veles, perquè quedi parat, de tal manera que tingui una lleugera deriva en la mateixa direcció del vent (però sense que el vaixell avanci gens). Aquesta deriva crea una estela, en la zona de sobrevent, que, d'una forma gairebé miraculosa, desfà les onades que trenquen abans d'arribar al vaixell i evita, doncs, que trenquin sobre ell. Tot això ho hem après d'un llibre i un vídeo (Storm tactics) de la Lin i en Larry Pardley, dos navegants americans que van fer la volta al món diverses vegades amb velers relativament petits, a més de moltes milles portant vaixells amunt i avall.

Una altra qüestió de seguretat important era disposar d'una ràdio balisa. En vam aconseguir una de segona mà pràcticament nova, però havíem de canviar-li l'MMSI (un número d'identificació del vaixell) i això ens ha costat molt, fins que no hem trobat la gent correcta que ho podia fer. A més, abans ja havíem canviat l'MMSI que teníem del vaixell així que també hem hagut de canviar el registre d'MMSI de l'AIS (un sistema d'identificació automàtica de vaixells), que ja tenia configurat l'antic. En aquest cas, però, el canvi ha estat tan fàcil com contactar amb els fabricants, que ens han enviat unes instruccions per correu electrònic.

La bossa d'emergència estanca és una peça que molta gent creu imprescindible, pel que hem pogut llegir per internet, però que, ens sembla, poca gent té al seu vaixell. Es tracta d'una bossa amb aquelles coses totalment essencials per agafar en cas d'haver d'abandonar el vaixell: aigua, menjar, documentació i diners, estris de pesca, bengales, ràdio, farmaciola, etc. Malgrat que és d'aquelles coses que no vols haver de fer servir mai, n'hem preparat una i la tenim sempre a punt per agafar quan calgui.

Hem comprat també una vela major nova. La que teníem un dia es va estripar i, tot i que la vam apedaçar, estava realment a les últimes. De fet, els que ens va fer fer el pas va ser que un dia vam perdre un dels sabres (unes peces rígides que tenen posades les veles majors per aguantar una mica millor la forma i que no flamegin) mentre navegàvem. Hem aprofitat per posar un número de vela més nostrat (CAT 0089), en lloc de l'espanyol que dúiem, i per fer-la amb tres rissos (un sistema per a reduir la superfície de la vela a mesura que puja el vent), en lloc dels dos que es posen per defecte. Això ens ha obligat a canviar una mica la maniobra de banyera (conjunt de cordes que arriben a la zona del timó des d'on es controlen) per enquibir el tercer ris.

Finalment, altres petites coses relatives a la seguretat que hem fet ha estat comprar una bomba manual per la sentina de respecte i hem canviat el llum d'abast, que no funcionava correctament, o aprendre a ajustar la tensió dels obencs (els cables d'acer que aguanten el pal).

Motor

El capítol motor ha estat esgotador. Tot i haver muntat un motor nou el setembre de 2020, un seguit de circumstàncies desafortunades van fer que acabéssim la temporada passada (setembre de 2021) amb una pèrdua d'oli (encara no sabem si per una peça defectuosa del motor o per una mala manipulació en el moment del seu muntatge) que es va veure agreujada per la incompetència de més d'un mecànic oficial. A més, el motor no el van alinear bé amb l'eix de l'hèlix i al cap d'un any teníem fuites d'aigua pel premsaestopa (peça de goma que evita que entri aigua per l'eix de l'hèlix).

Finalment, vam trobar un mecànic que ens va donar molta confiança, que ens va ajudar a fer tots els tràmits amb la companyia fabricant del motor, que estava naturalment en garantia, i que ha deixat el motor en perfecte estat de funcionament. Mecànicament, l'assumpte està resolt, tot i que no administrativament, ja que encara estem pendents que la companyia d'assegurances, la del mecànic que el va muntar originalment, cobreixi les despeses d'arreglar aquell despropòsit.

Navegació i confort

La feina més gran d'aquest apartat ha estat instal·lar una nova placa solar de 300 W que, juntament amb la de 150 W que ja teníem, ens garanteix poder estar a les cales diversos dies sense engegar el motor (si fa sol i no plou, és clar). Això ha comportat instal·lar un nou regulador, hem aprofitat per posar una nova bateria pel motor (que ens ha deixat un banc de quatre bateries de servei) i reorganitzar-les perquè els processos de càrrega i descàrrega es fessin correctament (l'energia ha d'entrar a una banda del banc i sortir per l'altra, no en una sola de les bateries del banc). També hem canviat el separador de càrrega (que regula la tensió enviada per l'alternador del motor cap als dos bancs de bateries) per un de més modern i eficaç, amb menys pèrdua d'energia.

Així mateix, hem arreglat un problema molt estrany que teníem amb el circuit elèctric de 220 V. Malgrat tenir el circuit obert (sense corrent) al panell de control central, una comprovació amb el tester ens donava 140 V. Val a dir, que el primer tester que vaig fer servir van ser els dits, pensant que no hi havia tensió i volent arreglar una làmpada que no funcionava, i l'ensurt va ser gros. Després de buscar molt a internet i preguntar a coneguts, vaig trobar que el problema era que l'interruptor del panell de control tallava el neutre, en lloc de la fase, del circuit. Això feia que el circuit quedés amb tensió, perquè entre terra i fase també hi ha tensió. Després de canviar el cablejat del panell de control, la tensió en el circuit obert ha desaparegut.

Hem desmuntat l'aerogenerador que duia l'Alcedo, un aparell molt pesant, que col·laborava, juntament amb el rai salvavides d'emergència, a tenir una escora (inclinació) permanent d'uns 2° a estribord, però que ens aportava molt poca energia. Possiblement, els aerogeneradors actuals són més eficaços, però el que dúiem, que devia tenir molt probablement vint anys o més, amb prou feines ens aportava 5 o 6 Amperes un dia de molt de vent (podem arribar a gastar uns 140 A diaris els dies de molta calor -la nevera ha de treballar més-).

Hem canviat el plotter de la bitàcola per un de més modern i pràctic.

He canviat la caixa d'interruptors d'entrada del 220 V. Hi he afegit una caixa estanca i he canviat el tèrmic unipolar que hi havia per un de bipolar i he canviat el diferencial per un de nou (el vell funcionava bé, però tenia els connectors una mica rovellats).

Hem instal·lat un mitjó per l'espinàquer. És una peça que guarda l'espinàquer en una funda, com si fos un mitjó, que ajuda molt en la maniobra d'hissat i arriat de la vela.

Hem canviat el motor forabord de combustió de la barca auxiliar per un d'elèctric, un Torqeedo, molt més net, sense manteniment ni soroll. És cert que no tindrem l'autonomia que ens donava el motor de combustió, però en farem prou per baixar a terra quan estiguem en una cala o platja.

Hem substituït el microones que teníem sota la cuina per una caixa on podem estibar (guardar) menjar.

Hem instal·lat un sistema per mantenir les cordes més endreçades a un dels cofres de la banyera.