No sé a vosaltres, però a mi, quan començava a cuinar, em molestava molt llegir o sentir receptes que parlen d’un pessic de, una culleradeta, una cullera, un rajolí ... Jo necessitava dades més precises, i molts dels meus fracassos de cuinera novella (que mai podré oblidar) són conseqüència de males interpretacions.
Quan les receptes s'expressen en mesures de pes, en grams o quilograms, no hi ha problema que una bona bàscula no pugui resoldre. Però quan s’expressen en volums, en mesures de capacitat, per què no són mil·lilitres i litres? Les receptes, la majoria, parlen de tasses, rajolins, culleres, culleretes, culleradetes o pessics, i amb els receptaris de cuina anglesa, americana o índia arribaren els spoon i cup: hi ha tablespoon i teaspoon, però no es corresponen a cullera sopera i cullera de postres, i les tasses de què? De cafè? De te? No, els fabricants de culleres i tasses no es preocupen de quina és la capacitat exacta de l’estri, totes són diferents.
Amb la pastisseria, que requereix mesures exactes, ja va ser desesperant. I amb el pa, igual.
Com en tantes altres mètriques i mesures, tot és un convencionalisme sobre el qual cal arribar a un acord, i els únics que són capaços de fer això són els britànics. No cal preocupar-se, ho fan fàcil: estableixen una correspondència a mides exactes que es tradueixen en mesures de capacitat inequívoques: mil·lilitres.
- 1 cup = 250 ml (cup = tassa)
- 1/2 cup = 125 ml
- 1/3 cup = 85 ml
- 1/4 cup = 60 ml
- 1 tbs = 15 ml (tbs = table spoon = cullera de taula)
- 1 tsp = 5 ml (tsp = tea spoon = cullera de te)
- 1/2 tsp = 2,5 ml
- 1/4 tsp = 1,25 ml
Aquestes són unes eines imprescindibles a la cuina: la bàscula i les culleres de mesura.
Ara només cal adaptar totes les receptes a aquests criteris.
Afegeix un comentari