Fondejar, nedar, pendre el sol i descansar

Ja fa dies que naveguem per la costa nord-est de l’illa de Mallorca, la Serra de Tramuntana.

Els primers tres dies vàrem estar amarrats al port de Pollença, unes bones instal·lacions properes al centre de la població, amb serveis i restaurants molt recomanables. Els mariners amables i servicials.

Des d’allà cada dia sortíem a navegar per la badia de Pollença, fins a Alcúdia i fins a Formentor, practicant el fondeig a les caletes properes; la de Formentor és especialment bonica.

Fondejar no és gens senzill. S’ha de vigilar de no llençar l’àncora on hi ha posidònia, ja que és espècie protegida i està prohibit. Així doncs, cal afinar la punteria, a més a més de dominar la maniobra amb el veler: posar-se proa al vent, arribar al punt on volem ancorar i fer parar l’embarcació, deixar anar la cadena, prèviament orincada a la boia de senyalització, fent marxa enrere per estendre bé la cadena i calcular els metres que per la fondària, la proximitat a altres vaixells o roques o boies i les condicions de vents són necessaris. Després assegurarem uns caps de la  cadena a les cornamuses de proa perquè el molinet no treballi suportant l’esforç, i enlairarem el disc que assenyala la condició de fondeig.

És, com la d’amarrar a port, una maniobra que exigeix coordinació, comunicació i treballar en equip: i al Robert i a mi ens va bé treballar junts. Com més en practiquem més ens entenem, i quan finalment acabem la maniobra piquem els cinc ben satisfets.

Això no vol dir que no hàgim tingut problemes. En diverses ocasions hem hagut de recollir-ho tot i tornar a començar. Ens costa molt recollir la boia de senyalització perquè la gafa no és prou llarga. (Apuntem a la llista de la compra una gafa extensible per quan arribem al port de Sóller). Fins que no has acabat i comproves que l'embarcació està efectivament “parada” i no es mou no pots estar segur que l’àncora s’ha agafat bé, s’ha clavat al fons i la cadena que s’estén pel fons està en l’angle correcte per evitar que l’àncora es deslliuri del fons. Per acabar de garantir que hem fet bé l'operació el primer bany és amb ulleres i peus per baixar a veure com està tot pel fons marí. 

Un cop ben fondejats només queda gaudir de cada moment: nedar a les aigües blau turquesa entre peixets que s’acosten encuriosits, estirar-nos a coberta i deixar que el sol ens eixugui la pell i descansar.