imatge de gemma

Una perfecta solució per a trobades amb amics, per fer-la a casa o per portar. Tant es pot menjar acabada de fer, calentona, com freda, al cap d'una estona. Admet moltes opcions diferents per al farciment, des de l'escalivada amb arengada més clàssica fins a les combinacions més sofisticades. La base és lleugera i cruixent i suporta perfectament el farcit generós i sucós. La clau és treballar-la amb el corró i donar-li bé la forma amb el mínim gruix.

En Robert diu que és la pizza catalana. (Si li donem forma rodona, ho semblaria totalment)

Amb aquestes quantitats i fent-la ben fina, surt una coca gran (que no hi cap al forn de casa) o dues de mida mitjana, en total unes 4/6 racions.

Ingredients:

  • 20 g de llevat fresc
  • 130 ml aigua tèbia
  • 5 g de sucre
  • 230 g de farina
  • 10 g de sal
  • 20 ml d’oli

Elaboració:

  1. Preferment: Diluir el llevat en l’aigua tèbia, afegint el sucre i una cullerada de la farina. Remenar bé i deixar reposar perquè s’activi. Estarà a punt quan es formi una espuma.
  2. En un bol gran posar la resta de farina, la sal i l’oli. Ho barregem bé.
  3. Aboquem el preferment i treballem dins del bol fins a fer una massa homogènia.
  4. Passar a la taula de treball i pastar uns bons 10/15 minuts fins a fer una massa elàstica i sedosa.
  5. Boleiar, funyir i deixar en repòs a la fermentadora 30/40 minuts fins a doblar.
  6. Passem la massa a la taula de treball amb una mica d’oli i estirar amb el corró fins a obtenir un gruix de 3/5 mm.
  7. La posem en una safata amb paper de forn.
  8. Salpebrem.
  9. Posem pel damunt l’escalivada, les sardines, les salsitxes, etc. un raig d’oli.
  10. Forn a 210 °C, fins que estigui cuita per sota. Uns 15 minuts.

Nota: l’aigua es pot infusionar amb herbes com farigola o romaní per aromatitzar la coca.

Nota: la clàssica és amb escalivada, però es poden fer combinacions creatives com: calçots i salsitxes; carabassó, ceba, albergínia i pebrot; pebrot, tonyina, ou dur ... 

Afegiu un comentari