Aquesta recepta, és molt especial per què és un record de la meva infantesa. A casa dels avis materns, al carrer Tarròs de Barcelona, les tardes de diumenge es reunia tota la família: avis, pares, tiets, cosins i amics de la família. Érem molts i la casa no era precisament gran, però ens acomodàvem. La mare i l'àvia a la cuina preparaven els "ratones", que després acompanyàvem amb llimonada els nens i vi ranci els grans.
L'àvia Anna era una gran cuinera i la meva mare també, vaig aprendre molt, des de petita, mirant-les a la cuina i ajudant-les quan vaig ser prou gran.
Molts anys després, quan la mare ja es feia gran, li vaig demanar que recordés per a mi la recepta dels "ratones" que ens feia l'àvia, que la volia aprendre i tornar a fer. El pare que ens sentia, va exclamar "Los ratones no son una receta de tu abuela Anna, ella los aprendió de tu madre, que a su vez los aprendió en Àscara de mi madre y mis hermanas. Mi madre ya los hacía cuando yo era pequeño."
Quin descobriment! És una recepta familiar, de la família paterna, del Pirineu d'Osca, i és més antiga del que em pensava.
I ara veureu que la recepta és ben bé com les receptes familiars ... Per ser explicada.
Recepta:
Per cada ou dues cullerades de sucre, afegir farina i llevat fins que la massa sigui esponjosa. Fregir en oli abundant.
Cal dir que el llevat que jo veia fer servir era impulsor químic, eren uns sobres d'un producte en pols que barrejat amb aigua tenia un efecte efervescent, i es prenia com una beguda refrescant, com una soda. N'hi havia amb sabors de fruites, però per a aquesta recepta es feia servir un de neutre, i si no m'erro en deien litines.
Afegiu un comentari