Una de les nostres cremes preferides a la tardor, quan les carabasses estan en el seu millor moment, és la crema de carabassa.
Aquesta vegada amb el toc exòtic de la llet de coco i les espècies, és una delícia.
Ingredients:
Ja sabeu que en aquesta casa tenim debilitat per les sopes i les cremes, quan arriba la tardor i fa una mica de fred, els nostres sopars són una desfilada de sopes i cremes d'allò més variades. Amb aquesta ja tenim 19 receptes ben diferents, i només són les meves preferides. Les sopes son tot un món.
Aquesta d'avui, és una crema de moniato és senzillament espectacular: per simple i per gustosa. La cremositat del moniato quan emulsiona amb l'oli a la batedora és encara millor que la patata de la vichyssoise.
El nostre receptari de sopes no seria complet sense la sopa de farigola. Tan simple i tan bona. Que tants records que ens evoca i tantes virtuts i beneficis ens aporta.
Avui l'enriquim amb un brou i amb ou; però hem de pensar que aquesta recepta originàriament es feia només amb aigua, farigola i pa sec. L'únic que tenien a l'abast les famílies de pagès o els pastors a la muntanya.
Ingredients:
Vaig trobar aquesta recepta en el blog d’una cuinera australiana, i explicava que provenia d’un llibre de cuina de família del restaurant El Bulli: em va xocar la interpretació i els comentaris que feia sobre la picada, i els suggeriments per substituir alguns ingredients i adaptar-los als seus gustos.
Aquesta crema de moniato és una delicadesa que ens encanta a l'hivern. Quan fa fred és el moment ideal per escalfar-nos amb una crema especiada i una mica picant, molt diferent de les altres sopes que cuinem a casa.
Ingredients:
Ingredients:
Elaboració:
Una altra de les nostres receptes de sopes preferides, el porro i la patata que combinen tan be.
Ingredients:
Elaboració:
A l’hivern ens encanten les sopes calentones i amb moltes calories, però a l’estiu preferim les cremes fredes i lleugeres.
Un altre dia afegirem el gaspatxo, el salmorejo i la vichyssoise, però avui em venia de gust fer coses diferents i després de llegir diferents receptes aquesta és la meva pròpia versió de la crema d’alvocat.
Coses a considerar abans de començar:
Aquesta recepta és fàcil, els ingredients són habituals els trobem tot l’any, i és molt interessant per dues tècniques: d’una banda, utilitzar farina, que cuinada amb la mantega dona una textura diferent i uns sabors de torrats que combinen molt bé amb els terrossos dels xampinyons, i de l’altra l’aromatització amb herbes, romaní en aquest cas, per acabar de portar el bosc al plat.
En Robert diu que és la millor sopa que ha menjat mai. Res a afegir.
Ingredients: (per dues persones)